No sempre el que desitges aconsegueixes,
no sempre el que et fa falta obtens,
no sempre el que et pot fer feliç arriba,
i quan tot això es produeix,
sorgeixen les ombres, però......
s’ha de fer conte enrere,
s’ha de tornar a començar,
s’ha de tornar a desitjar
i mai, absolutament mai desanimar.
no sempre el que et fa falta obtens,
no sempre el que et pot fer feliç arriba,
i quan tot això es produeix,
sorgeixen les ombres, però......
s’ha de fer conte enrere,
s’ha de tornar a començar,
s’ha de tornar a desitjar
i mai, absolutament mai desanimar.
(Ombres al camí - M.TeReSa - 2008)
32 comentaris:
molto brava ottime otografie complimenti, Morris
Ostres!! què interessants!!!
M'agrada moltíssim la quarta, la de les flors :-)
Sí, encara que arribin moments d'ombres, hem d'anar endavant... a vegades costa molt, però, com tu dius, no ens hem de deixar vèncer pel desànim, hem de buscar la força i seguir...
Bon joc amb les ombres! :)
La primera me gusta mas. Y eso de no desanimarse también me ha gustao.
Salut ;)
WOW!!!!..quines fotos i quines ombres tan ben trobades!!!. M'agraden molt com t'han quedat de llum i textures i li van com anell al dit amb l'escrit que has fet.
Vols que et digui un secret?... avui he tingut un dia d'aquells com es diu, negres i com dius tu, plens d'ombres. Mirar les teves imatges i llegir les teves paraules, m'ha fet veure els meus problemes de un altre manera. Realment ets capaç de fer canviar coses,.. Gràcies!!!
Molts Petons!!!!
Bones imatges!! I bon text!! No sé si l'has escrit tu.M'ha encantat.Quantes veritats diu!!
Salut!!
Aquest cop el text m'ha impactat més que les fotos ( en la meva opinió i sense desmerèixer les fotos que també són molt originals). Però és que el text és fantàstic.
Petons
Has aconseguit una entrada molt ben equilibrada.
Les fotos són certament maques, i ben acompanyades amb el corresponent poema ho acabes d'arrodonir.
Molt bo.
Salutacions.
Estic totalment d'acord amb el què dius. Sempre ens queixem del què no podem tenir, però hi ha infinitat de coses que ens fan feliços i a vegades no ho valorem. Hem d'aprendre a veure les coses de forma positiva encara que no ho siguin moltes vegades, no desanimar-nos per seguir endavant i anar fent passets, encara que siguin petits, però anar fent passets. Preciós post!!!
Hola M.Teresa,
Que bo que ja ets aquí, una composició encertada i amb bones fotos !
Referent al teu escrit, moltes vegades ens veiem o sentim a l'ombre quan ens observem a nosaltres mateixos i realment no es així, la prova la tens en la teva primera foto: Tu, (suposo que ets tu) et veus fosca i amb ombre, en canvi realment ets a ple sol, un sol brillant !
"Moraleja:" tot depèn d'on es trobi l'observador! canviar de perspectiva a vegades permet veure les coses mes clares ! ;-)
Ànim, un peto ! Pep.
Aquestes ombres li han anat molt bé a aquestes imatges!!... Molt ben trobades i recollides.
Com ja pots veure el teu escrit està arribant fons... M'ha agradat molt la reflexió d'en Pep que fa sobre la seva visió de les ombres: "Tot depent d'on es trobi l'observador per veure les coses més clares"
Me l'apunto!!
Bon cap de setmana...Una abraçada.
molt bones les fotos amb les seves ombres, la dels diables també, felicitats
salut
Me gusta la textura de la arena, el color, bonitas y bien compuestas.
Uuf quina calor a de fer per aquí, segur que tot ser viu busca l'ombra jajaja.
Passa pel meu blog que tens una coseta per tu.
Petonets
Maquisimes fotografies, les ombres tan quedat precioses com precios es el texte. Segueix Endavant
Petonets
magnifique, cette série, jolies ombres.
Hola, M.TeReSa. Muy buena esta serie de rinconcitos que has sabido ver y captar muy bien. Esta exploración intimista de los detalles que has encontrado jugando con la composición te ha quedado soberbia. Destaco personalmente las dos de la derecha como mis favoritas.
Buen consejo en la letra de la melodía visual. Muchos besitos.
Buenas capturas areneras, todas iguales y todas diferentes como los granos de arena.Me gusta,Saludos
Et felicito per les teves paraules optimistes i encoratxadores i per les ombres tan ben retratades.
Una abraçada.
Hola Mª Teresa!
Les ombres formen part de la vida, aixi com la llum. I ambdues juguen un paper molt important en la fotografia. Les ombres son tant fotogèniques. Bon joc de llums i ombres.
Salutacions!
Me encantan estas fotos tsn minimalistas y cromaticas,te han quedado genial
buena serie de fotos en la arena.
yo vivo al lado del mar y me cuesta ver este tipo de fotos.¿me falta imaginacion?...cachisss.
Saludos
Buenas tomas.
Y buenas sombras.
Sigue así.
Saludos.
Preciós ,per això et dic que segueixis desitjant escriure i que no desisteixis mai.
Un petonàs
Y nunca desanimarse, ahí está el quick de la armonía, eso es mi amiga...después de las sombras vendrá esa luz y habremos salido fortificados para de nuevo disfrutar sin desanimarnos jamás...que bonitas palabras acompañan hoy a tus siempre preciosas imágenes.
Un abrazo amiga
els records són ombres i com a tals tenen la imatge desdibuixada, poc definida. i cada volta que hi anem, que rememorem un instant, una sensació, un sentiment, una vivència... estem recordant el darrer record que hem tingut d'aquell fet o sensació.
bones fotos bon escrit
salut estimada!!
Bonito juego de sombras, la de la duna de arena con ese vallado es chulisima. Tu texto es muy acertado, habría que recordarlo un par de veces a la semana !!
Un saludo !
M'agradan les fotos y m'encanta els sentiments que ens fas arribar! El felicito. Petons,
Impresionante selección de imagenes de sombras, a cual de ellas la más bella,me gustan todas, pero, puestos a escoger, me encanta la segunda.Saludos!
La meva àvia sempre deia que els ulls els tenim davant per mirar endavant. Tant en la vida com en les fotos.
I parlant d'ombres... les teves son les que m'agraden i molt!
Buena colección de sombras, me ha llamado la atención enseguida la primera, en la que sales tú.
Original!
Un abrazo.
Hola Teresa,
Realment impactant, si, la poesia. Es fotut quan sorgeixen ombres, molt fotut.
Les fotos curioses. I saps una cosa? les ombres es mouen.
Un petonassssssssss
Acabo de descubrir el teu bloc visitant el de na Consuelo de Es Migjorn Gran.
Fantástiques fotos i sublims reflexions poétiques.
Salut des de Ciutat.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada