Ets fum, ets transparència,
apareixes i desapareixes,
amb molta freqüència.
Ets com la boira espessa,
que cobreix la nit,
i que per marxar, no te mai pressa.
Quina buidor quan has fugit
però m’he dit a mi mateixa,
que ho recordaré quan sigui al llit.
apareixes i desapareixes,
amb molta freqüència.
Ets com la boira espessa,
que cobreix la nit,
i que per marxar, no te mai pressa.
Quina buidor quan has fugit
però m’he dit a mi mateixa,
que ho recordaré quan sigui al llit.
2 comentaris:
Que maques son les nits de boira. En aquesta foto i poema has dibuixat la boira junt amb els teus sentiments. Crec que es la combinació perfecte en una imatge. Segueix així es Genial!!!!.
Una Abraçada
Ja no se que es millor si el poema o la foto, en tots cas les dues coses estan molt be. Ja pots anar ssortint de nit que si aconsegueixes fotos aixis, val la pena.
Un peto.
Publica un comentari a l'entrada