Dies de soledat, de pensaments i raonaments,
que feien que tot prengués un caire melangiós,
tan sols amb la teva presència van desaparèixer
i vas fer d’aquells minuts, un instant preciós.
Fou una tarda d’estiu molt especial
podia sentir l’aire fresc, la meva cara colpejar
mentre els meus ulls s’omplien d’imatges captivadores
impedint tot d’una, que et pogués enyorar
Amagat entre les branques perquè ningú no et veiés
volies que et busqués i em convidaves a jugar
més la teva escalfor i presencia
feien que no et pogués ignorar.
A tu sol potent, a tu sol ponent
que amb la teva lluminositat vas omplir el meu cor
acaronares els meus sentiments
i vas fer que desaparegués tot dolor.
D’aquell dia sempre tindré un bon record
vas omplir una gran buidor
em vas reviure moments somniats
dissipant-se de mi tota tristor.
que feien que tot prengués un caire melangiós,
tan sols amb la teva presència van desaparèixer
i vas fer d’aquells minuts, un instant preciós.
Fou una tarda d’estiu molt especial
podia sentir l’aire fresc, la meva cara colpejar
mentre els meus ulls s’omplien d’imatges captivadores
impedint tot d’una, que et pogués enyorar
Amagat entre les branques perquè ningú no et veiés
volies que et busqués i em convidaves a jugar
més la teva escalfor i presencia
feien que no et pogués ignorar.
A tu sol potent, a tu sol ponent
que amb la teva lluminositat vas omplir el meu cor
acaronares els meus sentiments
i vas fer que desaparegués tot dolor.
D’aquell dia sempre tindré un bon record
vas omplir una gran buidor
em vas reviure moments somniats
dissipant-se de mi tota tristor.
(Per tu Sol, per tu - M.TeReSa - 2008)
30 comentaris:
Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra, i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.
Ai, Mare de Déu! Caram, caram,
que abans que el tro arriba el llamp.
Quina poetessa estàs feta, nena fotera!
A més de fotos també fas poemes?
A veure si puc dir-te alguna gracieta:
Molt maca la foto i encara més la lletra.
Apa, bonica, un petó a la galta
y amb això m'acomiado fins un altre.
(Uf, què bé que va tenir un diccionari
quan has d'improvisar un comentari!)
Caram!!!!! es sorprenent
aqui hi ha mes d´un aprenent,
la poesia ens mou de valent
i les paraules, surten corrent.
Gracies per les vostres poesies, son genials !!!!!
Petons i mes petons.
Molt maco aquest poema que li dediques a l'astre rei. Jo en aquestes dates no tinc paraules tant bones per a ell, m'oblido que la nostra vida depèn d'ell i li dic unes quantes coses per la calda amb la que ens castiga, i en prosa.
Ja va bé que ens recordis la seva importància positiva.
Una abraçada
Guauuuuuuuuuuuuu vaya contraluz. Impresionante con las ramas y las hojas contrastando con el Sol en su ocaso.
Un abrazo.
Ostres Teresa,
Quina poesia més preciosa. I m'ha agrada't molt les paaules fosques.
Dos en una. O potser tres?
La foto, espectacular.
I la buidor a la que fas refèrencia, tremenda. Molts cops en tinc de sensació de buidor, no sé exactament perquè, peró es terrible.
Un petonassssssssss
M'adono que els blogs que visito són d'artistes :-))
La foto, el poema, i el text amb les paraules marcades... Et felicito de veritat!!
buen contraluz y felicidades por las palabras
Saludos
Hola Preciosa!!!que alegría volverte a ver por mi rinconcito...vaya fotaza, impresionante...se disfruta de esa brisa fresquita, de esa calidez de tonos, de esa naturaleza!!!
Un abrazote amiga.
Uissss. Teresa aquestes vacances t'han inspirat paraules precioses. A mi també m'inspira moltes coses aquest astre tant nostre que es el Sol. Realment son moments especials i si ens deixem anar ens provoquen coses,... moltes coses......... com pot ser aquesta i moltes mes....Que faríem sense ell?.... Si em permets jo també diré la meva, jejeje...
Capvespres de sol encantats d'enyorança cercant la llum
aigües blaves encerclades en el cel que tenia a prop meu
camps verds d'arbrades omplien els meus ulls encegats per la teva llum
lletres, paraules i records van humitejar els meus sentiments
petites espurnes juganeres sovintejaven dins el meu cor
el record que em vaig endur és tan gran com la il·lusió que tinc per tu.
PD.. com dius tu, jo també sóc aprenent de paraules i sentiments, tot es qüestió de posar-s'hi.
Molts Petons i una Abraçada!!!
Precioso contraluz,espero que hayas disfrutado de las vacaciones
Eiii Praxis, tu no ets aprenent, sino sorprenent com sorprenents son les paraules que tens al teu blog com sorprenens son els teus sentiments.
Gracies per la teva aportaciò, m´encanta !!!!!!
petonsssss
Preciosa fotografía, extraordinario contraluz...realmente bella imagen, me encantó!!
Un fortísimo abrazo.
curiós ... salut
Diu un refrany popular hindú que “sense el sol, res som”.
La teva imatge y les paraules que fas servir per donar vida al poema així ens ho demostren.
Un abraçada.
Hola Teresa
Cada estiu deixa la seva petjada, potser per les llargues estones de serenor que ens fan ser més receptius a tot allò que viu al nostre esguard. La llum del sol s'entrellaça a les branques com les paraules taronges, encadenades, esdevenen quasi un missatge en la botella d'un nàufrag... bé, allò que la fotografia no ensenya però si il•lumina. Benaurats estius de la nostra vida.
Joan
Ostres Teresa
Aquest bonic contrallum del sol ha generat respostes molt xules! Deuen ser les energies positives de la nova Canon :-)))
Vaya pedazo de poema que le has dedicado al sol !!! Si te oyera recitarselo, cada dia te mandaría para ti sola un rayito de luz !!!!
La foto es muy chula, tiene un ambiente muy caluroso con esas tonalidades anaranjadas !
Gracies, moltes gracies per les vostres paraules, observo que tots sou sensibles a la escalfor que transmet el sol així com les seves sensacions, i això, m’agrada !!!!!
Milers de petonssss
Hola M.Teresa! bentornada :)
Sempre em maravellen els jocs del Sol!
Boniques paraules dedicades a ell. (jo no n'he sabut mai de fer poemes) :)
M'agrada molt aquesta barreja d'imatges i paraules, sobretot en aquests dies de descans merescut. Continua fent-nos gaudir d'aquestes petites coses.
Una abraçada
¡Ya era hora, que volvieras! Con la chicharrina que cae en la Segarra..y tu adorando al sol naciente. Tus fotos muy buenas,como siempre; Tu lucidez muy enrriquecedora y tu ausencia..desesperante. 1/2 beso por tardar tanto, en venir
El contrast de la imatge és brutal, i la conseqüent poesia culpidora.
Moltes felicitats.
Bela imagem, belo Blog, parabéns
besos
fernando
M'agrada el text i m'agrada la imatge,molt evocadora.Salutacions MªTeresa
Jo de poesia no en se gaire pero m'agrada llegirles, aixó si el contrallum es fantàstic.
Una abraçada
Preciosa Fotografia y muy bonito el poema al Rey Sol, se nota que te han ido bien las vacaciones, Bienvenida de nuevo.
Petonets
Càlida imatge i càlides paraules. Et felicito.
Una abraçada.
Hola M.TeReSa, content de retrovarte i mès encara veient que has aprofitat de valent aquestes vacances i que ens espera un any plè de sorpreses, ets perillosa quan t'hi poses i veig que estàs deixant anar un munt de coses que tenies amagades i que fins i tot crec que tu mateixa potser desconeixies. Et felicito i t'animo a seguir aixis.
Aquestes vacances m'han fet recordar que ara fa un any et vaig coneixer i gracies a tu vaig començar el blog.
Petons.
Molt bona foto!, sobretot perquè suggereix calma i relax.
Salutacions des de Terrassa!
Josep
Publica un comentari a l'entrada