Avui fa dos anys que et vaig començar,
tot semblava difícil i que es podia complicar,
mes quan miro enrere la feina realitzada
em sento orgullosa i compensada.
Hores de força dedicació m’has dut
i no ho considero pas un temps perdut,
amb tu he conegut gent fantàstica amb qui compartir
gent que m’ha fet en tot moment gaudir.
Fotografies, muntatges i escrits,
m’han fet companyia moltes nits,
ara et tinc una mica oblidat
mes prometo recuperar-te, tornar aviat.
Gracies blog amic, gracies per ser aquí
per les hores compartides amb mi
perquè m’has obert un nou camí.
i has estat portador del meu destí.
........................
........................
24 comentaris:
Molt maca la foto i el texte, i que siguin molts mes anys que puguem gaudir d'aquestes maravellosses fotos i textes en el teu blog. Un Petonàs ;)
PER MOLTS ANYS!!! i que seguiu junts!! bon poema per dedicar-li!!
Felicidades M. Teresa y a ver si es posible que te veamos más en este tercer año que inicias.
Un abrazo.
FELICITATS per aquest aniversari i per tot el que t'ha comportat. Gracies a tu jo també estic aqui. Torna, et trobem a faltar.
Una forta abraçada.
Records pel JOrdi.
Quina sorppresa més agradable. Felicitats.
Tan de bò que tornis al recuperar la freqüencia creativa dels primers temps. Molts ho agraïrem.
Una abraçada.
Olá, bela fotografia...muito grato pelas palavras...Espectacular....
Um abraço
Como Siempre Preciosa.
Magnifico texto.
Feliçitats pels 2 anys.
Petonets
Feliz segundo aniversario, veo que casi empezamos a la vez, yo también hice dos años a primeros de mayo.
Como te dicen los demás, hay que darle más vidilla a esto en este tercer año. ¡Queremos fotos!
Besos!!!
Felicidades por estos dos años, y preciosa fotografía y precioso lugar.
Un abrazo.
Felicitats Ma. Teresa
LLàstima que darrerament publiquis tant poc, pero el temps és el que és i cadascú el gestiona com pot. En qualsevol cas és un alegria veure noves fotos teves.
FELICITAAAAAAAAATS!!! :-)))
Eps!! dius que promets tornar aviat, eh? :-))
Felicitats per la constància!!! Espero que ens puguis seguir obsequiant amb les teves imatges.
HOLA TRESA, BONA TOMA DEL DELTA ???
SALUT JOAN
PD. NO ESTABAS A S.CUGAT ????
Jo també m'afegeixo als agraiments al teu blog. Moltes felicitats i per molts anys més. Una abraçada
Quina dedicació més bona que li has fet al teu blog i a més has triat una imatge preciosa, per celebrar aquests dos anys...Nosaltres també l'hem disfrutat i espero seguir disfrutant-lo!!
Una abraçada molt forta i moltes felicitats!!
doncs avui fa dos anys que vaig perdre una de les coses més maques que he tingut.
Vaig perdre allò que més m'omplia.
Vaig perdre el que realment era.
Podriem dir que ho vaig perdre tot només perdent una miqueta del que es el joc de la vida.
Disfruta tu, doncs, aquests dos anys :)
Un imatge acompanyada de un bon poemari al blog que comparteix
Vaig perdre el teatre, els llums, l'escenari, el teló, els dialegs, el personatge, les perruques, els vestits, el maquillatge, els grans amics, els microfons, les cançons, el meu amor, les sabates, les bronques, les rialles, els nervis, els dias d'insomni, els estrenos, la il·lusió...
Vaig perdre el que de veritat volia. El que era la meva vida, i amb una vida no si juga. Mai.
Gracies pels comentaris :)
Un petonas.
Enhorabuena por tus dos añitos dedicados a tu blog, a veces se le dedica más, otras menos de lo que gustaría, pero él siempre está ahí !
Felicidades !
Enhorabona per aquests dos primers anys!!
A seguir endavant!!
Muchas gracias a ti por dejarme entrar en tu casita, en tu rincón, por acompañarme y estar ahí, por compartir y ser una catalanina tan cariñosa, tan noble y buena gente.Por estos dos años y los que nos quedan, de estar por aquí, por tu casita guapa llena de un punto de mira especial, precioso y siempre vital a tope...como te imagino a ti!
Un besín y felicidades por el espacio conseguido.
Hola Teresa,
Per molts blogs !!!!!, entenc perfectament aquestes pauses -a vegades tan necesaries-.
Compartir aquests temps amb tu ha estat tot un plaer que espero que continuï molt de temps.
Per experiència, sé que no és fàcil, però alhora, és molt gratificant.
Preciosa foto i no menys preciós el poema.
Quins capricis té la vida, no?
Una forta abraçada i un petonasssssssssssss
Ostres dos anys, com passa el temps ehh, molt maca.
Una abraçada
FELICIDADES Y GRACIAS POR HACERNOS VER ESTAS IMAGENES TAN BUENAS...SALUDOS
Publica un comentari a l'entrada